MIRA Tina Vallès& Mercè Galí

La Mira té deu anys, és curiosa de mena i molt crítica amb el món que l’envolta. Li agrada mirar, però no que la mirin. I és molt tímida. Exageradament. No suporta ser el centre d’atenció. La Mira de dins de casa no és la mateixa que la de fora.

A dins es deixa anar, a fora té un repte a assolir: aprendre a conviure amb aquesta timidesa.

A ella el que li agrada és dibuixar, i amb un llapis a la mà les hores li passen volant.

Quan els pares la matriculen a l’acadèmia de ball del poble, li cau el món a sobre. Però la Mira també és orgullosa i accepta el repte: qui sap si al final ballar l’ajudarà a perdre la vergonya.

«Els límits de la timidesa existeixen, però no hi són per sempre.»

Mira parla de timidesa però també parla d’amistat.

La Mira ha de descobrir quins són els veritables amics que l’ajudaran en aquest camí per creure en ella mateixa i sentir-se lliure fent el que més li agrada.