Dimarts 3 de Gener, el primer dia que havia d’anar al Petit Tresor amb el meu “Petit indi” carregadeta de pedres, se’m va parar el cotxe a mig camí i vaig tornar amb grua cap a Vilafranca. Ben bé, com si es tractés d’un videojoc, em van fer recular a la pantalla inicial, un disgust!
Sóc tossuda i les ganes de veure en Germán i l’Stel·la podien més que tot! L’endemà 4 de gener, ho vam poder tornar a intentar, però per si un cas més ben acompanyada… Venia amb en Ricard Aranda en Jan i la Simona, potser entre tres, les pantalles eren més fàcils de passar.
HO VAM ACONSEGUIR!
Em vaig trobar cares conegudes i això sempre fa molta il·lusió, en Ramon Ricard un mestre que vaig tenir fa molts anys a la Llotja amb la Gal·la, la Sara, en Max i en Bel que mai fallen…i a tots els altres que vau venir, gràcies!
Gràcies Germán i Stel·la! Teniu un raconet molt acollidor.
